Al segle IX tota la música, tant la profana com la religiosa tenia una sola melodia. No obstant això, des d'aquest moment es va començar a escriure música de caràcter polifònic. Per a això, se solia cantar una melodia gregoriana (cridada Cantus Firmus) a la qual se li afegia una altra melodia exactament igual però a una distància de 4ª, 5ª o 8ª. Aquesta forma musical va ser la polifonia més primitiva i es denomina organum.
Les dues melodies del organum, a l'ésser en origen la mateixa, eren paral·leles. A la fi del segle IX es creo el gymel, una espècie de organum la diferència de la qual estrebava que les veus estaven a distància de 3ª (en comptes de les distàncies habituals de 4ª, 5ª o 8ª).
Aquesta forma musical es va conrear exclusivament a Anglaterra.
Al segle XI apareix el organum lliure (o discantus). Aquest es diferencia del organum paral·lel en què les dues melodies ja no són paral·leles, sinó que fan dibuixos melòdics diferents; quan una puja, l'altra baixa.
El segle següent veu aparèixer la culminació del organum, és el organum florejat omelismátic. Aquest organum té un cantus firmus amb unes llarguísimes notes, mentre que la melodia superior és molt més lliure i dinàmica. És a dir, es trenca l'esquema de nota-contra-nota i a cada nota de cantus firmus, li corresponen moltes notes de la veu superior (veu organalis).
Organum melismátic : A la fi del segle XII, el organum no només es compon de dues melodies sinó que s'afegeixen més veus creant el organum a tres i quatre veus.
Els màxims exponents d'aquest tipus de música són els mestres Leonin i Perotin,compositors de la Catedral de Notre-Dóna'm de París, que creen un estil, una manera peculiar de fer música. A aquests dos compositors i als músics anònims que van fer música amb el seu estil se'ls denomina Escola de Nôtre-Dóna'm.
Una altra forma musical polifònica de l'Edat Mitjana és el Motet.
El motet és una forma musical que pot ser tant religiosa com a profana (mentre que el organum sempre és religiós). Els motets eren una peça a tres veus cadascuna de les quals feia dibuixos melòdics diferents. Els textos estaven en llatí o en altres llengües i, fins i tot hi havia un tipus de motet que barrejava idiomes en una mateixa composició; és el que es coneix com a motet "pluritextuado" .
ARS NOVA


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada