Cridem Cant Gregorià a la música de l'Església Catòlica que va recopilar el Papa Gregorio I al segle VI, amb la intenció d'unificar els ritus cristians i controlar millor les diferents esglésies europees. Aquest tipus de música és de textura monódica (també es denomina Canto Pla), amb un ritme lliure (sense compàs) i amb un àmbit melòdic d'aproximadament una octava. Es cantava a capella, és a dir, només veus sense acompanyament instrumental lloc que es considerava als instruments musicals alguna cosa pecaminoso i propi de la Grècia i Roma paganes. Depenent de la relació entre les notes i les síl·labes del text existien quatre tipus de Cant Gregorià:
· Sil·làbic: a cada síl·laba li correspon una nota diferent
·Pneumàtic: a cada síl·laba li corresponen una, dues o tres notes diferents - Melismático: a cada síl·laba li corresponen diverses notes diferents.
·Salmódico: a moltes síl·labes els correspon una única nota.
Exemples de Cant Gregorià Pneumàtic, Sil·làbic i Melismátic. El Cant Gregorià està escrit en notació pneumàtica i, des del segle XI, sobre les línies i espais inventats per Guido d’Arezzo que es denominen tetragrama (quatre línies). Els tetragramas seran la partitura més habitual del Cant Gregorià encara que també (més rarament)podem trobar partitures amb pentagrames (cinc línies) o Hexagramas (sis línies).
Les Escales sobre les quals està escrit el Cant Gregorià corresponen a un sistema modal. Les diferents Maneres (escales) expressaven sentiments diferents pel que, depenent del sentiment que es volgués transmetre, s'escrivia en un o una altra manera. La primera manera era la manera de re. Consistia en una escala que començava en el re greu i acabava en el re agut (una octava). La segona manera era la manera de la meva, que començava en la nota la meva i acabava una octava més aguda. Aquestes maneres no tenien sostinguts ni bemolls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada