L'ESCRIPTURA DE LA MÚSICA

 Aquest aspecte és el que ens ha permès conèixer com era la música de l'Edat Mitjana. Fins al segle IX la música es transmetia de forma oral però això comportava molta dificultat a l'hora de recordar la música de cada cant pel que es van començar a escriure uns signes al costat del text de les cançons, que servien per ajudar a recordar el moviment de la melodia. Aquests signes es denominaven neumas però requerien igualment l'aprenentatge de memòria de cada cant. Neumas primitius Va ser el monjo Hucbaldo (840-930) qui va tenir la idea de dibuixar línies que servissin de referència per a diferents entonacions. Posteriorment, al segle XI, Guido d’Arezzo (995-10150)va utilitzar les línies ideades per Hucbaldo i els espais entre elles per definir de manera exacta cada to concret. Guido va prendre un himne a Sant Joan Baptista, els versos del qual començaven amb tons successivament més aguts per donar el nom a les notes musicals. Ut queant laxis Ressonés fibres Mira gestorum Des de Fa multi tuorum Solve polluti Labii reatum Sancte Iohannes Guido, la notació musical es denomina quadrada posat que són signes normalment amb aquesta forma els que es dibuixen sobre els tetragramas o pentagrames. En la notació pneumàtica anterior i en la notació quadrada és en la qual s'escriu el Cant Gregorià.